RETROBAMENTS, DESCOBRIMENTS I... LLIBRES VELLS?

Figueres té algun problema que cap expert no ha sabut diagnosticar, si més no fins ara. No és només la figueresa, aquest concepte que ens explicava ara fa un any el nostre escriptor de capçalera. És això i molt més que això, i la inèrcia farà que costi de solucionar-lo. Per quin motiu ens en queixem? Ara va l’explicació. Ubiquem-nos. Som en plenes Fires i Festes de la Santa Creu. Per Sant Jordi es va inaugurar l’estàtua de Sant Jordi i la remodelació de la plaça de Catalunya (diuen que ho van fer les entitats, però nosaltres recordem –perquè hi érem─ que fa un any, l’alcalde en presumia, que inauguraria per Sant Jordi). I hem arribat fins a la diada de Santa Creu. Anem a sardanes i ens omplen de goig la plaça plena, el bon sol, les diverses rotllanes de ballaires que es comencen a formar. Primer xasco. En aquell moment, sembla que ha acabat l’Ofici solemne i ens baixa una munió de gent que irrompen a la plaça tan barroerament com elefants en una botiga de càntirs de La Bisbal. Imagineu-vos la destrossa: els músics pleguen, els que ballaven han de fugir corrents, car es juguen el físic, i els espectadors que hi havia a la plaça s’arraconen com poden. Es tractava dels castellers, que duien a terme la seva ja clàssica actuació del pilar caminant des de l’església de Sant Pere fins al davant de l’Ajuntament. Al seu darrera, les autoritats municipals més les d’espanyoles (policia, guàrdia civil, etc. encara ara!, com als temps del dictador). Quan tots se’n cansen, foten el camp. Com si res no hagués passat. Només que sí que ha passat alguna cosa: quatre o cinc-centes persones, sense anar més lluny, s’han vist violentades i s’ha interromput la seva pacífica activitat sense que ningú s’hi hagi amoinat ni cap responsable pensi a presentar excuses. I què passa llavors? Doncs que és l’hora del pregó de la Fira del Llibre d’ocasió. Cal triar entre les sardanes i els llibres. Tot i que ens sap molt de greu, triem els llibres. Trobem la plaça Catalunya plena de gom a gom que fa bonic de veure, i al cap de pocs minuts la megafonia proclama l’inici del pregó. Segona cagada (amb perdó de l’expressió): cada any, el pregó s’havia fet a la banda de la plaça on el Casino estableix la seva paradeta. És un misteri el perquè del canvi d’emplaçament d’enguany. S’ha de ser bomber, com a mínim, per tenir la idea de posar el pregoner al costat de la carpa on feien activitats infantils. Ja es podia esgargamellar Jordi Esteva explicant els seus retrobaments amb llibres del passat. De fons, i més fort que no pas una banda sonora, se sentia la joia d’un centenar de veus infantils, de la música d’animació i els monitors de l’activitat. Al voltant d’Esteve, cinquanta persones a tot estirar, escoltàvem atentament el seu elogi del llibre vell. És Figueres. Després, puja el regidor d’Hisenda a dir aquelles quatre frases buides; per què no el de Cultura, que era entre el públic? I per què no l’alcalde o el vicealcalde? És clar, en aquella mateixa hora tenien altres compromisos en altres punts de la ciutat. I la intervenció del delegat de Cultura de la Generalitat no va ser res més que un colofó inútil i desangelat. Finalment, ningú no va donar l’acte per acabat, com si la directora del Casino, que oficiava de mestra de cerimònies, hagués decidit deixar morir l’acte per inanició.

Mirem llibres, que és el que fa la majoria de la concurrència. En aquesta fira, les Boges hem fet alguns descobriments remarcables, gairebé sempre llibres introbables, de gran categoria literària, que ─inexplicablement─ romanen als llimbs de les fires de vell. Comprem llibres, uns quants. Contradicció (o tercera mandanga): a la Fira del Llibre d’ocasió hi ha novetats. No ens sorprèn trobar parades amb llibres ben nous, molts dels quals són novetats estrenades al mercat poc abans de Sant Jordi. Cada any n’hi ha. Però el que sorprèn és que el Casino ho permeti, i que denegui parades a segons qui (de la ciutat) amb l’excusa que la fira ha d’anar més cap al llibre vell que no pas al d’ocasió, quan en concedeix a gent de fora amb llibre nou a preu rebentat.

Tot això (mala planificació, encavalcament d’actes en una mateixa hora, acabar els actes com el rosari de l’aurora) ens ho hem de fer mirar. No és normal que una ciutat de 45000 habitants, que té una escultura que no es diu de Sant Jordi, sinó Terra de Llibertat, i que vol ser cosmopolita i culta, no se’n surti a l’hora de programar quatre actes de festa major. Consti que no ens en alegrem: només en deixem constància.