Entrevista publicada a la Revista Mira'm (juliol).
El
passat 12 de juliol es va presentar la programació de l’Acústica 2016. Una
edició especial que celebrarà els 15 anys de festival i que comptarà, no només
amb un concert apoteòsic ─que reunirà el bo i millor del pop rock català que hi
ha actuat al llarg de la història d’aquest esdeveniment─, sinó també amb
novetats destacades com els nous espais a la plaça Ernest Vila i plaça Josep
Pla, el gintònic de l’Acústica (creació de Gerard Ruiz) i les complicitats amb
entitats (Castellers de Figueres) i escoles de la ciutat (E.M. Pep Ventura i
coral de l’Escola Sant Pau), sense oblidar la campanya de suport endegada per
Comerç Figueres Associació i que es condensa en l’eslògan #Acusticaaraisempre.
Revista Mira’m: A la festa de
presentació als jardins del Consell Comarcal, l'alcaldessa Marta Felip
aprofitava l'eslògan d'enguany per afirmar amb rotunditat que l'Acústica es
quedarà a Figueres ara i sempre. Però vostè no es mostra tan optimista. Quin és
el desllorigador que permetria un "ara i sempre" definitiu? I si no
és possible, contempla la possibilitat de portar l'Acústica 2017 a algun altre
lloc?
Xavier Pascual: L’única manera
d'assegurar l'Acústica o qualsevol projecte a la ciutat, és a través d'un
conveni, o contracte que obligui a les dues parts implicades ─en aquest cas Ajuntament
i empresa privada─ a una sèrie de prestacions i contraprestacions, entre les
quals hi hagi la de fer l'Acústica a Figueres; a partir del 04 de setembre
quedem desvinculats de qualsevol lligam les dues parts. El festival té una
grandària i unes necessitats temporals i econòmiques molt complexes. Si al
novembre no sabem si es farà el festival o no, és molt complicat mantenir la
grandària actual de l'Acústica. Tot apunta a què al novembre serà complicat
saber alguna cosa; en aquest cas, haurem d’estudiar que és el millor per al
projecte, si fer-lo més reduït o buscar un nou emplaçament que entengui les
necessitats de l'Acústica. És una situació molt desagradable. Deixar-te la pell
per un projecte que no saps si continuarà, i en cas que ho faci no saps com. La
incertesa no és bona companya de viatge.
R.M.: En 15 anys, l'Acústica s'ha convertit en una
referència importantíssima en el panorama del pop rock català. De 3.000
espectadors, s'ha arribat a la xifra de 95.000 en la passada edició, i
creixent. Hem tocat sostre, o es pot anar encara una mica més enllà? I de quina
manera creu que es pot aconseguir? L'Acústica, deixant de banda consideracions
administratives, podria morir d'èxit?
X.P.: Hi ha ciutats que intenten
consolidar projectes invertint molts més diners que els que s'invertexien en
l'Acústica i no aconsegueixen tenir èxit. A Figueres, tenim la sort que aquest
projecte ha agradat als ciutadans i als visitants, prop d'un 65% és públic
forani a la ciutat. Hem d'aprofitar el tresor que tenim a la ciutat, mimar-lo i
cuidar-lo. Enguany redecodarem dos nous espais, la Font Lluminosa i la plaça
Josep Pla; es tracta que entorn dels concerts puguin passar coses, i que el
passeig per la ciutat sigui el màxim d’atractiu possible. Si la llei ens ho
permetés, necessitaríem un espai més reduït per poder programar grups emergents
i un espai amb cabuda per a unes 4.000 persones per poder programar artistes de
pagament que no volen fer concerts gratuïts i que el Teatre és massa petit per
a ells. Com veieu, tenim moltes idees, i confirmem que l'Acústica encara té
molt camí per recórrer i que no ha mort d'èxit. Si ens deixen, això acaba de
començar!
R.M.: En aquesta edició, hi ha una programació
espectacular, amb un concert de celebració dels 15 anys de festival, gratuït i
a la Rambla. I la presència internacional coberta per Marky Ramone's. Ens pot
explicar com ha anat la tria dels artistes d'enguany, i dels directors de
l'espectacle de l'aniversari, Josep Thió i Valen Nieto?
X.P.: Enguany tenia clar que
volíem recuperar l'esperit de l'Acústica, que és el carrer; els actes de celebració
dels quinze anys s'havien de viure al carrer. Com fer-ho? Per una banda, apujar
el llistó de la programació i per l'altra, fer un espectacle on es donés cita
el dream team de la música en català
per commemorar aquesta efemèride i també per deixar clar el paper del festival
en el sector de la música dels darrers quinze anys. Vam aconseguir que Josep
Thió i Valen Nieto, els productors del darrer disc de Sopa de Cabra,
acceptessin el repte de la direcció musical de l'espectacle. Volem que la
Rambla es converteixi en un karaoke, ja que tots els artistes cantaran les
seves cançons més populars, les cançons que han marcat la història musical del
nostre país dels darrers quinze anys.
Quant a Marky
Ramone, cada any intentem tenir un artista internacional. Enguany, el darrer membre
dels Ramones feia una gira i coincidia per dates. L'hem volgut programar a les
22:00, perquè els pares puguin viure amb els seus fills un dels mites vivents
de la música internacional. Creiem que pot estar molt bé.
R.M.: Aquest 2016 han sumat esforços amb entitats de la
ciutat, com la Fundació Gala Dalí, Castellers de Figueres, Comerç Figueres
Associació─impulsors de la campanya de suport #acusticaaraisempre─, l'Escola de
Música Pep Ventura, la coral de l'Escola Sant Pau... Qui hi falta, de la ciutat,
a l'Acústica?
X.P.: L'Acústica, des de fa anys,
hem treballat perquè sigui un projecte de ciutat. Tothom que ha volgut
implicar-se amb el festival ha estat rebut amb els braços oberts. Com diu la
cançó de Jaume Sisa, Oh Benvinguts, passeu,
passeu, que casa meva és casa vostra si és que hi han cases d'algú.
R.M.: Les activitats que envolten el festival també han
crescut. Ens en pot fer cinc cèntims?
X.P.: Com apuntava abans, tenim
dos grans escenaris, el de la Rambla i el de la Plaça Catalunya, per on passen
els artistes més populars del festival. Però això no s'acaba aquí: entorn d’aquests
dos grans escenaris, tenim una primer espai de food trucks que aquesta edició augmenta al costat de la plaça
Catalunya; una Acústica Club, a l'altell de la plaça Catalunya, on tothom pot
accedir-hi pagant un xic més per la consumició; un Market novetat d'aquest any,
la Font Lluminosa es convertirà en un espai on joves dissenyadors exposaran i
vendran les seves col·leccions, amb un estil vintage i música de DJ, i còctels
per ambientar-ho. Finalment, la plaça Josep Pla acollirà la Fira del Disc de
Col·leccionista més un segon espai de food
trucks i, com a novetat, programarem concerts en format acústic i DJ des
del balcó del Teatre Jardí.
R.M.: L'Acustiqueta presenta un programa amb tot de noms
que més d'un adult hi anirà sense tenir mainada. A més de les Macedònia i l'espectacle
de dansa del Club Super 3, Heavy per Xics amb guitarristes infantils de
l'Escola de Música Pep Ventura, Tortell Poltrona amb Albert Pla, Lluís Gavaldà
amb Trau i la coral del Sant Pau, l'Orquestra Di-versiones... Tallers, jocs...
Pot ser que l'Acustiqueta s'estigui fent (massa) gran? Pot arribar un moment en
què Acústica i Acustiqueta vagin cadascun pel seu cantó?
X.P.: L'Acustiqueta sempre l'hem
treballada com un projecte diferent al de l'Acústica, amb la seva propia
campanya de publicitat, els seus propis patrocinadors, però amb finançament de
l'Acústica. Aquesta programació de tarda s'ha convertit en la més
multitudinària de festivals familiars de Catalunya, i possiblement sigui el
moment que pugui començar a caminar sola. Enguany, l'Acustiqueta ha patit una
retallada de més del 50% del seu pressupost. Hem hagut de fer una programació
més reduïda, incorporar espectacles de pagament perquè el festival no sembli
tan redimensionat. En fi... la nostra intenció és anar a més amb un projecte
que funciona i sí, mirarem si a algú més li interessa i entén el projecte, per
poder dur a terme una Acustiqueta més gran i una de més petita.
R.M.: Enguany, a la plaça Gala Dalí no s'hi ha programat cap
espectacle.
X.P.: Com he dit a l'anterior
punt, hem patit una retallada municipal en aquesta edició. El festival
necessita uns 550.000 euros per poder mantenir la grandària actual, un
pressupost que pot semblar molt, però que és molt menys del que costen altres
festivals com el MMVV, 1.200.000 euros, Cap Roig prop de 3.500.000 d'euros, o
Peralada 4.200.000... En ser un esdeveniment gratuït en el 95% dels concerts,
els ingressos propis són molt complicats d'obtenir, amb la qual cosa el
projecte es nodreix d'administracions, patrocinadors i fons propis de risc de Promo
Arts Music. Enguany l'Ajuntament està assumint un 38% del pressupost, la resta
som l'empresa privada els que hem d'aconseguir els diners, més de 300.000
euros. Aquests deu punts menys que l'any passat teníem d'aportació municipal
ens han dut a haver de fer algunes modificacions, com fer l'Acustiqueta més petita
i prescindir de la plaça Gala Dalí com a escenari del festival, ja que no hem
trobat finançament aliè per a poder fer front a aquestes despeses.
R.M.: Si s'aconsegueix que l'"ara i sempre"
sigui realitat, creu que es podria esponjar l'Acústica cap als barris?
X.P.: L’única manera d'esponjar
l'Acústica cap als barris és, o augmentant el pressupost, o fent que l'Acústica
actual es redueixi per destinar els diners d'aquesta reducció cap als barris.
Sincerament, ja m'agradaria que el debat fos aquest, en lloc d’haver de veure
com s'engega una campanya de suport al festival.
R.M.: I, per acabar, el dia 5 de setembre, què li
agradaria explicar als mitjans de comunicació?
X.P.: M'agradaria explicar que
l'Acústica ha tornat a ser un èxit, que el temps ens ha acompanyat, que ─com va
dir l'alcaldessa─ hem arribat als 100.000 espectadors, que no hi ha hagut cap
incident que calgui lamentar durant el festival, i que tenim assegurada la
continuïtat del festival a Figueres. Per sort fa 14 anys que el discurs és
aquest, desitgem que pugui seguir essent el mateix.
Tots Hi Som, beneficiària del got solidari |
Comentaris