Fa uns anys, quan encara feia de llibretera, un mes de juny vaig enregistrar vint-i-cinc títols al diari de lectures que duia llavors. Alguns dels llibres eren prims i també hi havia alguns còmics. No he tornat a llegir mai tant com en aquell mes. Què hi farem, no es pot fer seguir tot.
Aquest març me'l veig a venir força falaguer en aquest sentit. L'he començat sortint d'un final de febrer en què m'he cruspit el 84, Charing Cross Road de Helene Hanff en un parell d'estones (d'acord, té poques pàgines) i tot seguit he llegit dos llibres infantils que tenia pendents, Només sóc un gos, de Jutta Richter i L'extraordinària història d'en Fum, el gat que un dia va volar, de Maria Mercè Roca, en un tres i no res. Ja ho sé, els llibres infantils són ràpids de llegir. Però són literatura: sí o no? Sí, i tant. El 84, Charing Cross Road m'agrada molt. En realitat és un recull de correspondència que l'escriptora americana Helene Hanff mantenia amb un llibreter de Londres des de finals dels anys 40 (del segle XX) fins a finals dels 60. I no desvelo res més del fil que les relliga, només que és bonic el contrast entre l'estil directe, carregat d'ironia i d'humor d'ella i la formalitat amarada d'afecte d'ell. M'ha fet sentir dues coses: que ho ignoro pràcticament tot de la literatura anglesa i una gran recança (i també pena) al final del llibre. Els infantils: la història d'en Fum és molt poètica, amb el Baix Empordà de rerefons i la tramuntana de decoració, i la del gos, tot i que no hi ha ni una oració subordinada, crec (està adreçada a lectors de 7 anys), fa pensar: que poc que sabem dels nostres companys peluts i que bé que estaria respectar-los i intentar comprendre'ls. Ells ho han de fer amb nosaltres tant si volen com si no. I no ha de ser fàcil.
Les meves properes lectures seran relectures. Dues persones amb qui comparteixo dèries literàries m'han convidat a presentar-los els llibres respectius i això, a més de ser un gran honor, és una gran responsabilitat. D'una banda, em sento responsable (per la part que a mi em tocarà en aquestes presentacions) que el públic que hi assisteixi cregui en la meva paraula i decideixi comprar els llibres. De l'altra, qui no compri els llibres no cal que s'avorreixi com una ostra. Hauré de mirar de transmetre l'enamorament pels seus textos, les que jo crec les millors virtuts, les anècdotes més adients, perquè els assistents s'adonin que si no llegeixen aquests llibres els faltarà alguna cosa important en la seva vida.Aquests llibres són Diana Palmer, de Manuel Costa-Pau, que es presenta diumenge 13 de març a Portbou i Amor, deixa'm dormir, de Carme Ballús, el 26 de març a la Vajol.
I sí, preparar aquestes dues presentacions, a banda de fer-me rellegir les obres, em faran llegir o rellegir altres textos, que un llibre sempre et porta o et transporta a un altre... Març de moltes i bones lectures.
Comentaris