No miro gaire mai el programa .CAT de TV3. No és que no sigui bo, però el donen massa tard. Amb tot, fa uns dies, la conversa entre Iannis Varufakis i Oriol Junqueras se'm va fer molt atractiva i vaig mirar-lo fins al final. La meva gran sorpresa va arribar els últims minuts: la secció de Natza Farré.
Natza Farré és una periodista jove però que ja fa una colla d'anys que es belluga pels mitjans catalans. L'he escoltada en programes musicals a la ràdio, l'he vista a la televisió en un excel·lent programa dedicat als llibres amb Vicenç Villatoro (on demostrava molta sensibilitat i un gran coneixement de la literatura) i en els últims anys, acompanyant amb el seu humor punyent i volgudament poca-solta, els Òscars del programa "La Competència" de RAC1.
M'agrada veure la Natza a la televisió. M'agrada la seva crítica de l'actualitat, al final del programa (quan ella apareix, són més de les 12 de la nit!). I m'agrada veure una periodista amb personalitat pròpia. Dic això perquè la Natza fuig dels estereotips als quals s'ajusten totes les dones que exerceixen el periodisme en els mitjans televisius. La Natza duu sabata plana i no pas talons vertiginosos. Porta pantalons texans i evita la roba sexi (a diferència de les seves col·legues de qualsevol cadena). I va vestida amb formalitat, que també és d'agrair! Duu el cabell curt i ulleres (no és cap crim, necessitar-ne) i el maquillatge que li posen és molt natural i discret (vaja, que no va pintada com una porta ─o com una morta, que també passa─. No opinaré si és més o menys guapa, perquè la bellesa depèn de qui se la mira i no hauria de ser un criteri per avaluar la qualitat professional. No ho és, si més no, en els periodistes de sexe masculí, oi? En fi, Natza Farré és tan bona periodista que quan treballa no necessita semblar la Barbie Escanyolida. Ara només cal que l'exemple abundi. I que la seva secció vagi una mica més d'hora. He dit.
Natza Farré és una periodista jove però que ja fa una colla d'anys que es belluga pels mitjans catalans. L'he escoltada en programes musicals a la ràdio, l'he vista a la televisió en un excel·lent programa dedicat als llibres amb Vicenç Villatoro (on demostrava molta sensibilitat i un gran coneixement de la literatura) i en els últims anys, acompanyant amb el seu humor punyent i volgudament poca-solta, els Òscars del programa "La Competència" de RAC1.
M'agrada veure la Natza a la televisió. M'agrada la seva crítica de l'actualitat, al final del programa (quan ella apareix, són més de les 12 de la nit!). I m'agrada veure una periodista amb personalitat pròpia. Dic això perquè la Natza fuig dels estereotips als quals s'ajusten totes les dones que exerceixen el periodisme en els mitjans televisius. La Natza duu sabata plana i no pas talons vertiginosos. Porta pantalons texans i evita la roba sexi (a diferència de les seves col·legues de qualsevol cadena). I va vestida amb formalitat, que també és d'agrair! Duu el cabell curt i ulleres (no és cap crim, necessitar-ne) i el maquillatge que li posen és molt natural i discret (vaja, que no va pintada com una porta ─o com una morta, que també passa─. No opinaré si és més o menys guapa, perquè la bellesa depèn de qui se la mira i no hauria de ser un criteri per avaluar la qualitat professional. No ho és, si més no, en els periodistes de sexe masculí, oi? En fi, Natza Farré és tan bona periodista que quan treballa no necessita semblar la Barbie Escanyolida. Ara només cal que l'exemple abundi. I que la seva secció vagi una mica més d'hora. He dit.
 |
| @natzafarre al .CAT d'ahir |
Comentaris
I perdona, no havia vist la notificació del comentari.