ELS TRES ANYS DE LLIBRES LOW COST

El dia 10 de febrer va fer tres anys que l’Ester Marcos i l’Abel Granda obrien Llibres Low Cost, una llibreria dedicada al llibre descatalogat, un tipus de llibre no gaire ben considerat, però que en aquesta llibreria es tracta amb amor i respecte. Per celebrar aquest aniversari, van muntar una trobada ─en forma de festa─ amb els seus clients i amics amb sorpresa incorporada: la presentació d’una sèrie de dotze punts de llibre, la seva targeta de presentació, que mostren dotze escriptors figuerencs amb una frase sobre els llibres i la literatura.

I ja que una servidora és entre els dotze, i el Tal dia farà un any (abans Boges per la cultura) va néixer a recer d’una llibreria que ja no existeix, m’ha vingut de gust encetar un format inèdit en la història d’aquest blog i fer una entrevista a l’Abel i l’Ester per celebrar l’efemèride a la meva manera.

Tal dia: Per començar, digueu-me: com dimonis se us acut muntar una llibreria, en plena crisi?

Ester: Nosaltres ja veníem de l’experiència prèvia de tenir una empresa pròpia. Abans havíem portat el bar del Centre Cívic de Vilabertran, i amb aquesta experiència aprens un parell de coses molt importants: que no ens volíem dedicar mai més a l’hostaleria i que no volíem tornar a tenir mai més jefe. Llavors busquem una cosa que ens agradés i que no tinguéssim jefe. La feina va ser pensar el què. Vam mirar webs d’Anglaterra, vam passar molt temps intentant inventar la sopa d’all, però això no existeix enlloc! I amb la llibreria vam intentar diferenciar-ho d’una botiga convencional.

T.D: De decidir que posàveu llibreria a decidir que posàveu llibres descatalogats, com va anar?

Abel: Això ja va ser culpa meva. Jo era client d’aquest tipus de llibreries a Barcelona, i vam mirar que per aquí no n’hi hagués cap.

Ester: Va ser dir-ho i de seguida vam dir vale! Mola! La feina va ser intentar trobar els proveïdors. Va ser més feina això que buscar el local, i pim pam!

T.D.: Quina diferència hi ha entre una llibreria convencional i una de llibre descatalogat?

Abel: La gent entra en una llibreria normal i ja té la idea del llibre que busca al cap. Aquí és a la inversa: has d’entrar amb la ment oberta, a veure què trobes. Pot ser que en cinc dies que hi véns no hi trobis res i els següents cinc trobes un munt de coses.

Ester: Hi ha una altra qüestió, i és que de vegades no trobes ben bé el que buscaves, però nosaltres tenim llibres a 1, 2 o 3 euros, i per aquest preu, pots comprar un llibre que no buscaves i donar-li una oportunitat, que també és gratificant. De vegades descobreixes autèntiques joies.

Abel: També, de vegades, els clients troben llibres que feia molt de temps que buscaven. I moltes vegades no troben el que buscaven per a ells, però s’emporten cinc llibres per a cinc persones diferents. Cal entrar amb la ment oberta i deixar-se portar.

Ester: I el que tenen els llibres descatalogats és que quan s’acaben, s’acaben. Quan s’exhaureixen, n’hi d’altres de diferents.

T. D.: En tres anys us deu haver passat de tot.

Ester (rient): Sí! Tot bo, per això.

Abel: Sí. Ara fem moltes activitats, que això quan vam obrir no ens passava pel cap i ho vam anar trobant pel camí. Al principi no pensàvem fer actes ni presentacions ni res.

Ester: La primera activitat que vam fer, va venir en Jair Domínguez i ens va llegir fragments del seu PRIMER Llibre (no en tenia cap més!). Un llibre autoeditat. Per a nosaltres era “l’esdeveniment”. Li agraeixo moltíssim aquella xerrada!

Abel: Però quan vam obrir no era l’objectiu.

T.D.: No ho teníeu calculat, doncs, fer activisme.

Ester: És que al principi en teníem ben bé prou amb veure el dia a dia. Però quan tens el funcionament de la botiga dominat, llavors has d’omplir les hores.

Abel: L’”Aliments x llibres”, per exemple, va ser un accident, o millor una casualitat.

Ester: Sí. Una casualitat, perquè, és clar, la majoria de la gent de Figueres no tenia ni idea de què era el llibre descatalogat i associaven el llibre barat amb llibre de segona mà. Ep, no tenim res contra el llibre de segona mà, que és una opció ben vàlida. Però ens trobàvem que la gent ens portava llibres de segona mà abans de llençar-los.

Abel: I nosaltres, quan venia algú li dèiem que no el posaríem a la venda, perquè no és el nostre negoci, però que alguna cosa en faríem. Llavors vam fer un bookcrossing, un alliberament de llibres, i en vam dir “Llibres nòmades”, una conxorxa amb la Biblioteca, el Consorci per a la Normalització Lingüística i nosaltres.

Ester: Això ens va portar moltíssima feina, però vam sortir per TV3, fantàstic; en sortir per TV3 molta més gent –suposo─ ho va saber i ens en portaven més. Anaven arribant llibres i vam veure que amb el bookcrossing no solventàvem el problema i d’aquí va venir l’”Aliments x llibres”. Jo vinc del món social i vaig pensar que això podia ser una bona cosa.

Abel: El primer any vam buscar un parell de grups, la plaça del Gra, un divendres... I va anar molt bé.

T.D.: De fet, jo us conec d’aquest primer “Aliments x llibres”!

Ester: Doncs mira, això enganxa! La gent que hi participa, hi torna.

Cartell de la 3a edició de l'"Aliments x llibres"

T.D.: I heu passat de no tenir pensat de fer activisme a ser un “bastió de la contracultura de Figueres”, tal com algú us ha definit a Facebook. Com se us posa, això?

Ester: És molt exagerat! Ens han dit coses molt maques, però no crec que no n’hi hagi per a tant. Perquè, de debò, el que fem ens diverteix!

Abel: Fem activitats que surten de l’àmbit del comerç perquè ens diverteix. Jo que sé! Fem, per exemple, l’aniversari del Tintín perquè ens ho passem bé, en Joan  Manuel Soldevilla s’ho passa bé i el públic també! Doncs continuem fent-ho!

Ester: I de vegades fem coses com l’”Orgull Friqui”, que són coses que no et comporten un benefici immediat com ara la presentació d’un llibre, que saps que vendràs el llibre, però és que mola! Jo encara em poso nerviosa quan hi ha presentacions i actes... que tot vagi bé, que vingui poca gent o que hi hagi poca venda quan presentes un llibre...

Abel: En les presentacions, això et sap greu per l’autor, que com a mínim el nostre compromís seria que hi hagi gent.

Ester: Tot i això, punxades de públic no n’hem tingut mai. No hem tingut allò, un fracàs. Ara, que no sigui un fracàs no significa que tingui el resultat que esperaves.

Abel: i de vegades hem tingut sorpreses com ara que quedi gent a fora.

T.D.: Com us queda el cos quan mireu el panorama de llibreries de Figueres i veieu que sou els únics que viviu exclusivament i absolutament d’aquesta activitat?

Ester: De moment, sobrevivim. I a tot t’hi porten les circumstàncies. Perquè, com dèiem, vam començar en temps de crisi. Si haguéssim començat en temps de vaques grasses, totes aquestes idees potser no haguessin sorgit. No haguéssim sortit del que és còmode, però al final creus que cal alguna cosa més, que t’has d’anar reinventant.

Abel: Però també, quan hem proposat coses, la resposta sempre és SÍ. De vegades, hem proposat bogeries i mai no ens diuen que no.

T.D.: Per mi, que això va lligat al concepte “contracultural“ que dèiem abans. Us heu creat un cercle de complicitats  de persones amb noms i cognoms i que estan molt disposades a participar en tot el que proposeu. Com ha anat, això? Us coneixíeu d’abans?

Abel: No, no coneixíem ningú! Però Figueres té això, en alguns aspectes és un poble petit i al final potser no coneixes molta gent però et trobes que tens moltes coneixences en comú, i la xarxa es va fent cada cop més gran.

Ester: I anar a presentacions de llibres també mola. Al principi no fèiem presentacions però anàvem a quasi totes les que es feien i vas coneixent autors.  A mi m’és igual qui organitzi la presentació; al final et trobes que quasi tots els llibres t’interessen.

T.D.: I una cosa que em crida l’atenció és que no només sou activistes, sinó que a més doneu suport a la creació. Sovint esteu darrere de moltes iniciatives que donen suport als autors locals... Tipus Verkami, per dir-ne una que conec bé.

Abel: Algunes vegades hem assessorat gent. T’hi vas posant, i a mesura que hi vas entrant, en vas aprenent. I dónes consells a persones que saps que hi són pel mig.

Ester: Però això també forma part del fet de conèixer tanta gent.

Abel: De vegades en veus algun que va molt perdut. Nosaltres tampoc és que en siguem experts, però amb el que altres t’han explicat o que hi has intervingut, pots assessorar una mica.

Fotografia d'Isabel Guzmán

T.D.: La secció de novetats anirà creixent amb el temps?

Abel i Ester: Tenim els autors locals. Quan vam obrir no en teníem. Teníem els llibres d’en Jair, que era l’autor local que nosaltres coneixíem. Ara ja ens vénen els autors a nosaltres.

Ester: Com a mínim, la part d’autor local sí que anirà creixent. Si ha de quedar un buit amb les novetats, que no siguin els autors d’aquí. I quan diem autors locals, també ens referim a les editorials d’aquí. Que fan molta feina i també necessiten un cop de mà.

T.D.: Quin és el vostre somni, com a llibreters?

Ester: Somiar és gratis!

Abel: Per començar, obrir el dia següent.

Ester: No sobreviure, sinó viure d’això.

Abel: I jo crec que se’n pot viure. Hi ha gent que ens diu que ens funciona perquè estem en temps de crisi, però jo conec unes quantes llibreries de Barcelona que hi tracten des de molt abans de la crisi. Perquè, una de les coses bones que té aquest negoci és que dónes una segona oportunitat a molts llibres.

T.D.: Expliqueu-me la història d’aquesta rajola que teniu a l’entrada de la llibreria.

Ester: BL2A! En som molt fans! Ens vam adonar que hi havia algunes rajoles per Figueres, vam buscar la web i li vam demanar si li semblava bé que féssim un article [l’Ester escriu un article setmanal sobre temes culturals al setmanari Hora Nova] parlant-ne. A l’artista li va semblar bé i ens va regalar aquesta rajola. I nosaltres n'estem encantats!

T.D.: També heu donat suport a gent que treballa la música.

Abel: També ho fem perquè ens agrada. Si dónes suport a autors locals, doncs també pots donar-ne a músics.

Ester: I es tracta, una mica, d’empatia. És com els llibres autoeditats, que hi ha llibreries que en fugen. Veus la il·lusió que hi posen els autors, i penses: si jo hagués escrit un llibre, també m’agradaria tenir una oportunitat per vendre’l, sigui qui sigui, encara que se l’hagi imprès amb la impressora de casa! Ja és prou esforç econòmic com perquè et diguin un no perquè és autoeditat. I amb la música igual.

Abel: Jo no veig diferència entre la música i la literatura. Hi ha un treball, una creativitat, una il·lusió... i uns diners.

Ester: I una cosa que no m’agrada és retornar llibres d’autors locals. Si no es venen, igualment ens els quedem i sempre s’acaben venent. I quan s’acaben en tornem a demanar. Si agafes el nou i t’agrada, probablement voldràs llegir l’anterior.

Abel: I una cosa més sacrificada que una llibreria és una editorial. Jo tinc un llibre, el venc i el cobro. Però les editorials...

Ester: Doblement sacrificada. Nosaltres tenim un apartat de les editorials d’aquí perquè fan coses de qualitat. De molta qualitat.

Abel: No hem parlat de com fem la selecció de llibres!

T.D.: Doncs som-hi!

Ester: Això mola! M’agrada que em facis aquesta pregunta! (Riem tots)

Abel: Bé, nosaltres som dues persones que vistes de fora potser sembla que som iguals, perquè ens agraden els llibres, però en aquesta matèria tenim gustos molt diferents. Per exemple, els llibres de cuina els tria l’Ester. En llibres de cinema o fotografia, en canvi, mano jo.

T.D.: Però això com es fa? Aneu a una editorial i demaneu que us deixin fer un cop d’ull al seu magatzem?

Abel: Més o menys és així, però no t’emportes tot el que hi ha. Aquí a la llibreria hi veus una selecció de llibres. Tingues en compte que s’editen uns 40.000 llibres a l’any i en temps bons potser 60 o 70.000. Això fa que els llibres tinguin una vida molt curta a la llibreria. De vegades, hi ha llibres meravellosos que per temes de promoció, per una mala portada o perquè potser no era el moment d’aquell llibre, amb prou feines s’han venut, i per contra, hi ha coses que no s’haurien d’haver publicat mai.

Ester: També hi ha editorials que s’han descontrolat amb el tiratge o les edicions i te’n trobes tota la catorzena edició, i penses, doncs no haver-la publicat, no?

Abel: Amb el temps, hi ha editorials que ja ens vénen a buscar. I et passes moltes hores mirant i buscant.

Ester: I no tots els nostres llibres són descatalogats. També tenim algunes edicions que qualitat-preu estan molt bé.

Abel: A la llibreria tenim tres tipus de llibres: descatalogats, d’autors locals i llibres d’edició senzilla a molt bon preu.

T.D.: I una secció d’art molt interessant.

Ester: I la llibreria té un punt friqui. Tu obres amb els llibres que a tu t’agraden. Penses que si a tu t’agraden, han d’agradar a tothom. I no.

Abel: Una sorpresa, per exemple, és el llibre esotèric. En tenim tot un mòdul. I una altra de molt positiva és el llibre de filosofia. Ara tenim aquí una secció de filosofia perquè un client ens en va demanar i veiem que hi ha estudiants de filosofia que ens en vénen a buscar.

T.D.: Quan aneu a comprar, us trobeu que de vegades compreu pensant en tal client concret o en tal altre?

Ester: Ui, això ho fem moltes vegades, i després els avisem per Facebook, o quan ens arriba segons quin tipus de llibre, primer l’ensenyem al client en qüestió i després el posem o no a la venda. I tant, i tant!

Abel: Nosaltres, a diferència d’una altra llibreria, quan comprem no podem tornar el que no venem.

Ester: Per això t’hi has de mirar molt. No comprem res sense veure-ho i tocar-ho.

T.D.: Una altra cosa que porteu molt bé són les xarxes socials.

Abel: Hem d’aprofitar tots els mitjans possibles. També fem premsa i ràdio. I el públic de Facebook és el mateix de la botiga.

T.D.: Per acabar, una pregunta amb una mica de trampa. Per al punt de llibre ens vàreu demanar una frase sobre els llibres. Jo us en demano una sobre les llibreries.

[Tots dos fan molts escarafalls.]

Abel: Donar la segona oportunitat a llibres que en el seu moment no van tenir.

Ester: En comptes de la frase, et puc dir el meu llibre favorit? És El retrat de Dorian Gray d’Oscar Wilde. De l’Abel és El perfum de Patrick Süskind.

Abel: Potser no seria el llibre més ben escrit de la història, però és l’únic que et potencia el sentit de l’olfacte. I això és acollonant.

Sobre la frase, n’acabem consensuant tres. Una: Donar una segona oportunitat a molts llibres. La segona: Que el preu no sigui un impediment per arribar als llibres. La tercera: Que hi hagi llibres per a tothom.

Moltes gràcies als amics de Llibres Low Cost per la feina que fan i que sigui per molts anys!!!