ELS MILLORS DESITJOS
Sóc d’aquelles
persones a qui no agradava gaire que li felicitessin les festes o l’any nou. No
em tinc per antisocial, però només donava aquestes manifestacions per bones si
venien de bons amics o de família propera. De vegades, qui més èmfasi posa en
la felicitació és, precisament, qui al llarg de l’any fa veure que no et
coneix, qui no et saluda pel carrer, qui ni tan sols sap com et dius. I llavors,
si no vols quedar malament, has de tornar els bons desitjos. Encara és pitjor
si s’hi afegeixen els refotuts dos petons: a voltes molls (ecs!), a voltes
sencers, amb estampació de llavis a les galtes incloses. La major part dels
cops, però, sense ni tocar galta amb galta. Petons falsos que no calen i que, si
jo tingués cap poder, prohibiria per llei.
I això sense
esmentar l’ensucrament generalitzat dels dies de festes. Veure tothom somrient
perquè sí, perquè toca un cop l’any i és precisament ara, em sulfurava una cosa
de no dir. Les pel·lícules idiotes i toves sobre el Nadal, l’atabalament per
comprar regals que ens agafa a tots de cop, les corals infantils amb gorrets de
llana vermells inclosos que desgranen nadales a la plaça major... No ho puc
sofrir. Vaja, no podia sofrir-ho. Fins ahir.
Ahir, 31 de
desembre, em va tocar una picossada a la Grossa de Cap d’Any. No ho he dit a
ningú. Encara. Demà, discretament, aniré a ingressar els meus bitllets a aquell
banc on cada primer de mes ingresso el just per anar tirant. Parlaré amb aquell
director tibat, que tancarà la porta del despatx, demanarà que no el molesti
ningú fins al migdia per estar només per mi i em farà portar un cafè i pastes
del bar del davant mentre jo exposaré les meves idees sobre aquests diners tan
desitjats. Acabo de fer-me’n un llistat: deixaré la feina, liquidaré la
hipoteca, em canviaré el cotxe. Em reservaré un fons que em servirà per a fer
els viatges que fins ara m’han estat vetats i un altre que m’arribarà per a
viure fins que sigui molt gran. Arreglaré unes quantes vides al meu voltant.
Posaré diners en projectes solidaris. Potser em faré cooperant.
O sigui que, a
partir de demà, de bon grat acceptaré felicitacions, faré dos petons a tothom, repartiré
els millors desitjos a tort i a dret i esperaré i desitjaré que qui sigui, fins
i tot el veí que no saluda mai, em doni la mà i em desitgi un bon any.
Comentaris