DIMARTS, 3 DE DESEMBRE: LA LLIÇÓ DE MÚSICA

Sempre he desitjat saber tocar un instrument. De petita m'hauria agradat aprendre a tocar el piano, i recordo que durant una bona temporada, els dits buscaven tecles a qualsevol lloc. Em vaig haver de conformar amb la màquina d'escriure, i així fins a avui. Potser per enveges del fill gran, rocker, em va agafar una dèria per la guitarra i, finalment, la família me'n va regalar una. 
Ara, el meu fill m'ensenya a tocar-la. Jo no en sé de solfa, i em costa d'agafar els conceptes. És com aprendre una llengua nova. Però en G. és un gran professor, i he acabat la primera sessió sabent tocar (si fa no fa) l'escala major més l'acord mi major, i per a una servidora això ja és tota una fita. Cal pràctica, per descomptat, perquè sovint les cordes no sonen gens líquides, però ja hi sóc. I quan m'hi poso, m'hi poso.
Potser el que més m'agrada -a banda d'aquesta sensació càlida de produir música, ni que sigui una nota i de vegades esguerrada- és aquesta hora a la setmana amb el meu fill. Sense interrupcions, sense mòbil, nosaltres dos i les guitarres. I és molt curiós, perquè fa quatre dies jo l'ensenyava i l'educava, i ara que ja vola tot sol és ell qui m'alliçona. L'hora és especial i emociona.
La lliçó de música, de Johannes Vermeer

Comentaris