Retrobar un amic és una cosa ben maca, sobretot quan ho has esperat, quan has intentat la coincidència alguna vegada i no ha resultat, quan aquest amic t'ha volgut visitar per sorpresa i no t'ha trobat. La setmana passada, amb la R. vam anar a Girona a veure el nostre amic Paco, exgironí i madrileny d'adopció, cineasta, dibuixant i il·lustrador, i que una vegada va ser professor de dibuix de còmic a la desapareguda Antaviana. Quants records. En Paco és un d'aquests joves amb molt de talent que no poden desplegar-se a casa nostra i han d'anar a guanyar-se la vida fora de Catalunya. Ell i la seva companya, l'Alicia (també realitzadora), ens van explicar com de malament està la indústria del cinema des que s'ha apujat l'IVA cultural (i abans tampoc és que anés gaire bé).
Seure en un cafè i xerrar de la vida i riure amb l'humor càustic d'en Paco no té preu. Enraonem com si els més de dos anys que fa que no ens veiem no haguessin passat; ens hem tingut si fa no fa al corrent a través de Facebook, i amb això i el correu electrònic (que, en el seu cas, no abunda) hem anat fent. Una hora i mitja, que és el temps de què disposa la parella abans de la propera trobada amb d'altres amics -quan vénen a Girona a veure els pares, de vegades s'han de fer una agenda per poder quedar amb tothom-, que passa en un buf, i quedem pel gener, quan vindran tots dos a presentar els seus últims curts.
Fins al gener i petons.
Seure en un cafè i xerrar de la vida i riure amb l'humor càustic d'en Paco no té preu. Enraonem com si els més de dos anys que fa que no ens veiem no haguessin passat; ens hem tingut si fa no fa al corrent a través de Facebook, i amb això i el correu electrònic (que, en el seu cas, no abunda) hem anat fent. Una hora i mitja, que és el temps de què disposa la parella abans de la propera trobada amb d'altres amics -quan vénen a Girona a veure els pares, de vegades s'han de fer una agenda per poder quedar amb tothom-, que passa en un buf, i quedem pel gener, quan vindran tots dos a presentar els seus últims curts.
Fins al gener i petons.
Comentaris