AMB JOAN-LLUÍS LLUÍS (I) PELS IGLÚS DE LA CATALUNYA ÀRTICA

"Per destruir el català, caldria destruir el sol, la frescor de les nits, la diversitat dels aliments, la qualitat de l'aigua, l'home sencer". Això és el que va respondre un delegat revolucionari -de qui no es coneix el nom- de Perpinyà al funest mossèn Grégoire, martell de llengües de la Revolució Francesa, quan aquest feia circular un qüestionari arreu del territori francès per conèixer l'abast de les altres llengües que s'hi parlaven i poder emprendre mesures més eficaces per tal d'anorrear-les. Amb aquest apunt històric recollit al llibre Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos, l'escriptor nord-català Joan-Lluís Lluís va emocionar el públic assistent -una cinquantena de persones- a la xerrada que amb el títol Explorem els iglús de la Catalunya àrtica (Situació de la llengua catalana a la Catalunya Nord) es va celebrar el passat 29 d'octubre a la sala d'exposicions Antaviana de Figueres.

La xerrada, que presentava un format de monòleg -l'escriptor dret davant del públic, amb un micròfon al davant, declamant un discurs de caire humorístic-, l'organitzava l'Assemblea Empordanesa per la Independència (AEI), un col·lectiu nascut de la desapareguda Figueres Decideix que es va donar a conèixer el passat dia 10 de setembre amb l'organització de la I Marxa de Torxes per la Independència. L'AEI, que entre els seus objectius compta a fer accions divulgatives en favor de la independència política de Catalunya, assumia enguany la conducció del Correllengua a Figueres. El Correllengua és una iniciativa en favor de la nostra llengua i cultura sorgida de la societat civil (vegeu la web de la CAL)i que es concreta en un seguit d'actes (conferències, taules rodones, cercaviles, sardanes, concerts, etc.) que se celebren arreu dels Països Catalans. Com que es tractava d'un acte en favor de la llengua catalana, res més encertat que comptar amb Joan-Lluís Lluís, escriptor nord-català (autor, entre moltes altres obres, de les celebrades i premiades novel·les El dia de l'ós i Aiguafang, l'assaig Conversa amb el meu gos... , i la recent Xocolata desfeta -ja en la seva quarta edició-, un exercici-divertiment en què la llengua es converteix en protagonista). Lluís es defineix català, independentista i militant de la llengua catalana, fet que va palesar a bastament al llarg de la seva intervenció.

Lluís va començar dedicant un record a la figura de l'eminent lingüista Joan Solà, traspassat aquesta mateixa setmana, i va fer la reflexió que Catalunya coneix i estima els seus filòlegs i poetes, cosa que no passa a França i que demostra que ens preocupem per la nostra llengua. El perquè del títol: a la banda del nord, com a l'Àrtic, els iglús (nuclis) són pocs i esparsos. A partir d'aquí, el monòleg va anar desgranant alguns dels arguments que ja exposava a Conversa amb el meu gos..., amb moments realment hilarants , com quan declarava la seva devoció pels Mossos d'Esquadra, la policia que parla en català, i imaginava George Clooney amb l'uniforme del Cos -moment en què es va sentir més d'un sospir a la sala-, o quan exemplificava la repressió a què el sistema sotmetia els infants catalanoparlants -aclarim que no és hilarant el fet, sinó l'exposició que Lluís en feia, que ens provocava el somriure i ens el glaçava als llavis de seguida. Algun instant agre, com per exemple, en exposar els complexos dels catalans del nord envers els del sud: d'una banda, de superioritat per ser francesos -nosaltres som, per a ells, espanyols i per tant inferiors-, i de l'altra, la d'inferioritat perquè nosaltres som els catalans "de veritat" i ells no. Un moment terrible -pel nus que se'ns va formar a la gola a alguns oïdors- va tenir lloc quan va exposar que la confiança dels catalans del nord per salvar la llengua catalana és dipositada en els catalans del sud. En donar la seva intervenció per acabada, la participació del públic no va ser menys interessant: entre altres aportacions, es va glossar el sistema d'immersió lingüística que es practica en algunes escoles catalanes del nord, i també es va recalcar el fet que no hi ha dues Catalunyes, sinó una de migpartida per l'acció castradora del franquisme, que va interrompre una comunicació que fins al 1939 havia estat fluïda i constant. En acabat el torn del públic, una copa de cava i dedicatòries als llibres que l'organització havia preparat. Els llibres, els comentarem a la propera entrada.