LA LLENGUA QUE ENS FA PATIR

A les Boges ens fa felices l'aparició d'una empresa anomenada negreliterari.cat. 

Aquesta empresa, que es dedica a l'assessorament lingüístic, es posa al servei de la ciutadania, les empreses i les institucions per tal que les comunicacions que emeten siguin correctes i, per tant, més llegidores, exactes i eficients. La gamma de serveis que ofereix és àmplia i el preu raonable. A qui pot ser útil una eina com aquesta? A escriptors, periodistes, diaris, editorials, gestories, advocats, agències de comunicació, dissenyadors de pàgines web, impremtes, ajuntaments i a tants etcèteres com se'ns acudeixin. Les Boges saludem amb reverència aquesta nova empresa: ja és prou hora que algú s'ocupi d'una qüestió tan bandejada en els darrers anys com és la llengua de Catalunya. No cal ser ni filòloga ni lletraferida per adonar-se'n, només cal tenir ulls i orelles i fer-los servir. La publicitat d'una autoescola ubicada en un pis al carrer Nou-Plaça de la Font Lluminosa diu:  autoescola aquí d'alt. Horror!!! Si llegim llibres, és terrible la incúria d'algunes editorials amb les seves publicacions. Si ens mirem el diari, no hi ha article on no apareguin barbarismes i calcs lingüístics. Si escoltem la televisió o la ràdio -on la llengua, per ser parlada, és més espontània-, per poc que ens hi fixem ens podríem arribar a ferir. El cas de la publicitat és escandalós; quan es fa en català, n'hi ha prou de traduir paraula per paraula del castellà, amb la qual cosa les frases fetes i els jocs de paraules són un nyap, els eslògens manquen de sentit i les oracions ni són gramaticals ni comuniquen res, a banda d'un menyspreu absolut envers la llengua de més de vuit milions de parlants. Bé, això no només parlant del català, també el castellà que s'escolta pel carrer o a la televisió pateix del mateix mal. Però aquest problema ja se l'arreglaran els parlants d'espanyol, ells que són tants. Si parem esment a les comunicacions institucionals, ni els ajuntaments ni la Generalitat no són capaços de desempallegar-se d'aquella retòrica buida heretada del franquisme més recalcitrant, malgrat que als estudis superiors de llengua catalana i a nivell D s'ensenyen les pautes d'una comunicació oficial més simple, elegant i eficaç, a més de basada en la nostra pròpia tradició (sí, de debò que en tenim, com de tantes altres matèries). I ja no volem entrar en la correspondència comercial.  Però això no pot estranyar ningú: els batxillers, que per definició surten amb un nivell C de llengua, no aprovarien un examen d'ortografia ni somiant-ho. Les Boges ho hem constatat de primera mà. No pot ser que, després de tants anys de democràcia (així ho diuen) i amb la possibilitat de la independència tan a prop, a tanta gent se li'n doni d'aquesta qüestió i acusi els que ens en preocupem de maniàtics i de puristes, com si això fos un defecte nostre i el català, la nostra llengua tan feble i estimada, una eina complicadíssima que cal simplificar. A més, fa ràbia sentir, encara ara, aquell argument tan suat: "al meu temps, l'escola era en castellà i ja no vaig poder aprendre el català". Al nostre temps, l'escolarització també es feia íntegrament en castellà. Després de la mort del dictador, un mestre jove i progre ens va col·locar amb calçador una hora de català (mal que això va pesar força a alguns pares). Uns quants anys després, a l'institut, ja n'eren dues. Ara la situació s'ha capgirat, tota l'escolarització és en català, per més greu que sàpiga a alguns. Però, la ciutadania catalana es pot sentir satisfeta amb les fites lingüístiques assolides? De cap manera. Hi ha molta feina a fer i els que se n'han d'ocupar, a parer nostre, no en tenen gaires ganes. Per això no ens cansarem de recomanar negreliterari.cat. Li pronostiquem una llarga vida i un gran èxit econòmic, que sens dubte mereix, malgrat que ens agradaria que el país i la llengua no l'haguessin de menester (gaire).

Comentaris

Berta Soler ha dit…
catalana en particular), us recomano aquest enllaç de l'escola bressola

http://www.youtube.com/watch?v=zGVLpn6xoTI