Per sort o per desgràcia, si hi ha una força que la humanitat encara no ha reeixit a dominar és la natura. El savi Raimon ja ho diu: "al meu país, la pluja no sap ploure". I si no, guaiteu quin Sant Jordi vam tenir i quines Fires més passades per aigua, enguany. Ara, això ho sabem de sempre, que, a l'abril cada gota val per mil i al maig, cada dia un raig. Per això ens estranya que, el dia 23 d'abril, amb una previsió meteorològica adversa anunciada de feina una setmana, qui des de l'Ajuntament se'n cuida no es preocupés de fer els preparatius necessaris per muntar les parades de llibres i roses a la plaça de Catalunya, com es fa habitualment amb la Fira del Llibre Vell. Els funcionaris que comproven que tot està en ordre no sabien com disculpar-se; que si no hi cabria tothom, a la plaça de Catalunya, que si hi hauria gent que s'enfadaria amb el nou emplaçament, que si surt el sol després què passa. No hem trobat enlloc excuses pitjors. Disposant de dues places cobertes i cèntriques, no hi havia cap necessitat que la mercaderia delicada que és el llibre prengués el mal de què les Boges vam ser testimonis: cap a mig matí, l'aigua corria -no exagerem- Rambla avall (perquè la nostra plaça emblemàtica fa baixada) i xopava totes les capses de llibres -moltes, a totes les parades- que trobava al seu pas. A més, va ploure durant tot el matí, cosa que impossibilitava no només protegir l'objecte principal de la diada, sinó també la seva exposició damunt les taules de les parades. I per més conya, l'endemà mateix, amb un sol esclatant, uns operaris començaven a muntar l'envelat. Ai, Senyor!
I què no dir de la pluja i l'Embarraca't? Després de tants anys, no hauríem de començar a meditar una solució per a l'Embarraca't? Any rere any ens trobem amb músics que han d'actuar sota la pluja, actuacions que s'han de suspendre, públic potencial que es perd per no haver de patir les inclemències del temps, una plaça d'Europa més enfangada que un camp d'arròs, entitats juvenils a qui sovint se'ls fan malbé els equips per la tramuntana (perquè recordem que en aquest Empordà nostre, per Fires o hi plou o hi tramuntaneja a pleret, o ambdós elements es posen d'acord, com en aquests darrers dies) o per l'aigua que els cau al damunt...
I què no dir de la pluja i l'Embarraca't? Després de tants anys, no hauríem de començar a meditar una solució per a l'Embarraca't? Any rere any ens trobem amb músics que han d'actuar sota la pluja, actuacions que s'han de suspendre, públic potencial que es perd per no haver de patir les inclemències del temps, una plaça d'Europa més enfangada que un camp d'arròs, entitats juvenils a qui sovint se'ls fan malbé els equips per la tramuntana (perquè recordem que en aquest Empordà nostre, per Fires o hi plou o hi tramuntaneja a pleret, o ambdós elements es posen d'acord, com en aquests darrers dies) o per l'aigua que els cau al damunt...
Comentaris