Feia anys que no pujava a Portbou.
Memorial Benjamin, obra de Dani Karavan |
Fa un parell de setmanes, l'amic Manuel Costa-Pau em va proporcionar un bon motiu per anar-hi i no el vaig desaprofitar. Amb la família, vam sortir en comboi com per anar d'excursió. I com que teníem temps, vam anar a fer un tomb per Portbou abans de l'esdeveniment que ens hi havia convocat, la presentació de Diana Palmer. La població semblava buida; encara no hi havien arribat els visitants de més cap al nord. Pràcticament ningú pel carrer, cap botiga oberta. A les envistes de la primavera, devia fer massa fresca per als passeigs vora el mar. L'estació ─monumental─, la plaça de l'església de Santa Maria (l'església era tancada), el Passeig i la Rambla, les antigues escoles i alguns dels carrers que fan bo de baixar però no tant de pujar, van ser alguns dels llocs objecte del nostre recorregut. Escenaris pels quals discorren les pàgines del llibre.
Placa de Portbou a Benjamin, al cementiri |
Després de la presentació, un dinar al restaurant Passatges dels companys Sergi i Melani va completar una diada del tot especial. I com a colofó, una visita a l'espai de memòria dedicat al filòsof Walter Benjamin (que va morir a Portbou quan fugia de la Gestapo ─per suïcidi segons la tesi oficial i assassinat segons algunes teories més modernes─), i al cementiri. Un cementiri ubicat en feixes, bonic, net i polit, que mira a mar.
El mar i el repòs a Portbou |
Un dia bonic i un bon record.
No tardaré tants anys a tornar a Portbou.
Comentaris