Article publicat a www.figueres.com (amb una mica de torna).
Dimecres 19
d’octubre es presentava a la Biblioteca Carles Fages de Climent de Figueres el
llibre de Xavier Duran i Esteva Viatges per Egipte d’Eduard Toda i Güell
1884-1886. Volum I. Aquest volum i el número II ─que veurà la llum aquest
novembre─ representen un considerable esforç de l’autor, dissenyador gràfic i
artista, que ha trobat en Eduard Toda un objecte d’estudi o d’adoració, si no
d’obsessió (més avall es justifica el perquè). En aquests dos volums, Xavier
Duran ha concentrat tot el que es refereix a l’estada a Egipte d’aquest
personatge. Això és: textos (el seu dietari de viatge, dos llibres, una bona
colla d’articles i cròniques que Toda va redactar per a revistes i diaris),
imatges (fotografies que el mateix Toda va fer o que va comprar i calcs que no
s’exposen al públic) i també fotografies d’objectes de la seva col·lecció. De
manera que els dos llibres conformaran un catàleg del corpus Eduard Toda que
fins ara no existia, ja que la col·lecció es troba dividida: una part, venuda
per ell mateix, és al Museo Arqueológico Nacional de Madrid i l’altra es troba
a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. La importància
d’aquest recull, doncs, és
inqüestionable: alguns documents i peces, pel seu estat de conservació, es
poden arribar a perdre, i és l’única manera de gaudir de tots els textos i de
la col·lecció referida a Egipte en una sola obra.
No m’estranya que
Xavier Duran s’enamorés d’aquest personatge i li dediqués més de dos anys d’una
manera quasi exclusiva. Documentant un llibre, em vaig trobar dues o tres
vegades amb aquest nom; em va fascinar tenir un egiptòleg ─que, a més, va ser
important i reconegut al seu moment─ a la història del meu país, fins al punt
de guardar-me aquest nom a la memòria per disposar-ne, qui sap com, en un altre
moment.
Eduard Toda i Güell
no es va limitar a ser un Indiana Jones d’estar per casa. Va néixer a Reus el
1855 i va morir a Poblet, on és enterrat, el 1941. Fill natural d’un advocat i
diplomàtic (que el va reconèixer però que mai no en va voler saber res), va
cursar estudis de Dret a Madrid i va ingressar a la carrera diplomàtica. Aquest
fet el va portar a la Xina amb només 21 anys; s’hi va estar durant set anys,
que va aprofitar per viatjar pel Japó, les Filipines i diversos llocs de
l’Extrem Orient. Va començar a col·leccionar objectes i va escriure un tractat
sobre numismàtica. Quan torna a casa, l’amistat amb Víctor Balaguer el posa en
contacte amb destacats intel·lectuals de la Renaixença, i a partir de llavors
va escriure regularment en català. Després d’un període sabàtic, retorna a la
diplomàcia i és nomenat vicecónsul al Caire. Només tenia 29 anys. Durant els
dos anys que va romandre a Egipte, Toda
va tenir temps de viatjar amunt i avall pel país, resseguint jaciments i fins i
tot participant de manera molt activa en el descobriment de la tomba del
dignatari Sennedjem.
Després de l’etapa a Egipte, Eduard Toda exerceix com a
diplomàtic per diversos llocs d’Europa i, durant aquest temps, publica
nombrosos articles en diaris com “El Globo” de Madrid o “La Renaixença” a Barcelona, entre altres.
El 1901 deixa la carrera i s’incorpora a la direcció comercial d’una naviliera
amb seu a Anglaterra. Allí hi estarà durant 20 anys, i quan torna a Catalunya,
ho fa convertit en un potentat. Llavors compra el castell d’Escornalbou, que
restaura, i es dedica a la gran obra de la seva vida, la restauració del
monestir de Poblet, a més de formar part d’un bon nombre d’entitats, com ara la
Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans.
Aquesta semblança
biogràfica no li fa gens de justícia. Enguany fa 75 anys que va morir, i Reus
ha dedicat el 2016 a recordar-lo. Reus sí, però, i la resta de Catalunya? Em sembla
que el comú dels catalans no ens n’hem assabentat gaire o gens. Potser perquè
la dictadura ens va esborrar la memòria de país i encara no ens n’hem refet ─o
no ha interessat que ens en reféssim. Un biopic
amb aires de superproducció hollywoodiana no aniria malament per
popularitzar un personatge extraordinari com Eduard Toda. Mentrestant, Ramon Masip, Toni Orensanz i Manuel Vinuesa presenten arreu un documental que els ha costat tres anys de feina, Les 7 vides d'Eduard Toda. Amb una mica de sort, el podrem veure a Figueres ben aviat.
Comentaris