UN DIA A PORTBOU

Feia anys que no pujava a Portbou. 

Memorial Benjamin, obra de Dani Karavan

Fa un parell de setmanes, l'amic Manuel Costa-Pau em va proporcionar un bon motiu per anar-hi i no el vaig desaprofitar. Amb la família, vam sortir en comboi com per anar d'excursió. I com que teníem temps, vam anar a fer un tomb per Portbou abans de l'esdeveniment que ens hi havia convocat, la presentació de Diana Palmer. La població semblava buida; encara no hi havien arribat els visitants de més cap al nord. Pràcticament ningú pel carrer, cap botiga oberta. A les envistes de la primavera, devia fer massa fresca per als passeigs vora el mar. L'estació ─monumental─, la plaça de l'església de Santa Maria (l'església era tancada), el Passeig i la Rambla, les antigues escoles i alguns dels carrers que fan bo de baixar però no tant de pujar, van ser alguns dels llocs objecte del nostre recorregut. Escenaris pels quals discorren les pàgines del llibre.

A les dotze, al centre cívic Ca l'Herrero, Manuel Costa-Pau, Enric Pujol i una servidora vam presentar la novel·la amb assistència de la regidora de Cultura de l'Ajuntament de Portbou, Maria Àngels Macias. Enric Pujol es va cuidar de la part biogràfica i bibliogràfica de la presentació; jo vaig optar per fer una lectura personal del text i ressaltar-ne aspectes curiosos i inesperats. Una proposta: la ruta guiada Diana Palmer per Portbou. Amb Vilajuïga i Figueres, localitats on s'esdevé part de l'acció.

Placa de Portbou a Benjamin, al cementiri

Després de la presentació, un dinar al restaurant Passatges dels companys Sergi i Melani va completar una diada del tot especial. I com a colofó, una visita a l'espai de memòria dedicat al filòsof Walter Benjamin (que va morir a Portbou quan fugia de la Gestapo ─per suïcidi segons la tesi oficial i assassinat segons algunes teories més modernes─), i al cementiri. Un cementiri ubicat en feixes, bonic, net i polit, que mira a mar.

El mar i el repòs a Portbou

Un dia bonic i un bon record.

No tardaré tants anys a tornar a Portbou.