(Ressenya publicada al setmanari Hora Nova)
Diana
Palmer és l’última obra de Costa-Pau Manuel (Garriguella, 1936). Publicada per
Llibres del Segle a finals del 2015, es tracta d’una novel·la de ficció,
amb un cert aire autobiogràfic, ambientada en la postguerra. Costa-Pau ens
descriu un període concret de la infantesa de Nun, un nen nascut a l’exili i
retornat a Catalunya que s’estableix, amb la família, al Portbou dels anys 40
del segle passat.
El punt de partida és una fotografia retallada d’un diari,
en què les autoritats civils i militars es disposen a acudir a missa en la
celebració del dia del cop d’estat. Aquesta instantània dóna peu a Nun ─ja
adult─ per explicar al seu fidel amic Casademont el que va significar per a ell
d’infant la presència pertorbadora de Flora, veïna d’un amic, i com l’amistat
amb aquesta veïna enterbolirà la relació de l’infant amb Diana Palmer, la mare.
Flora, esposa i filla de militar i primera consciència de la sensualitat per al
petit Nun, deixarà el poble quan el marit sigui destinat a una altra plaça. El
nen no la tornarà a veure, però no per això deixarà de pensar-hi.
Aquest despertar de la carn serveix a l’autor per retratar
el retorn dels exiliats, les escenificacions del poder militar, la vida a Portbou,
el protagonisme del tren ─columna vertebral de la comarca─, l’absència dels
homes (uns morts a la guerra i altres treballant de sol a sol), les
depuracions, la religió com una cotilla que estrenyia tots els àmbits. El
cinema i els patufets (còmics) com a vàlvula d’escapament de la grisor i la
monotonia que el règim autàrquic imposava.
La novel·la atrapa, enganxa. Però això no significa que
es pugui llegir de pressa: el registre lingüístic és elevat, fet que reclama un
cert esforç del lector. Un esforç amb recompensa implícita. En alguns moments,
el llenguatge és altament poètic. “Puc
comptar les pagellides d’infinita paciència en la roca, i dins l’aigua límpida
d’una petita anfractuositat em sobta un popet de tons versàtils fluint amb els
llargs i miraculosos vuit braços”, diu el narrador. I de fragments d’aquest
tipus n’hi ha uns quants. També els diàlegs, especialment amb la mare i amb
Flora, en són, de poètics, i força. Amb els salts endavant i endarrere en el
temps, els aclariments entre claudàtors, les invocacions a Casademont que
serveixen d’excusa per a expressar opinions i successos diversos i les
referències metaliteràries i cinematogràfiques constants, conformen un text
extraordinari del qual reca de sortir.
Títol: Diana Palmer
Autor: Costa-Pau Manuel
Editorial: Llibres del Segle
Pàgines: 281
Adquirit a: Llibreria L'Auca, Figueres
Comentaris