Avui dimecres 18 de desembre, em començo a creure que aquest somni és possible. La reina faraó, la meva primera novel·la, pot ser publicada aviat. I és ara, durant les dates del voltant del Nadal, quan es veurà si això és possible o no.
La reina faraó va néixer l'estiu del 2006, quan en vaig emprendre la redacció, sense saber que "allò" seria una novel·la. En realitat, buscava un conte infantil que parlés de l'amistat entre dos nens de classe social molt diferent. Havia de ser un projecte conjunt de la R., que l'havia d'il·lustrar, i meu, i per això vam muntar un argument bàsic entre totes dues, i de seguida em vaig bolcar en el text. Vam decidir situar-lo a l'Egipte faraònic; un dels nens havia de ser el fill del faraó. L'altre havia de ser per força el fill d'un treballador o un esclau. Vaig emprendre'n la primera redacció amb entusiasme, però el text se n'anava per les branques. Havia escrit set o vuit pàgines, i els dos protagonistes encara no es veien enlloc. En comptes d'això, em vaig trobar amb un arqueòleg que es vestia com els beduïns i un altre que portava sempre un barret colonial. No era el conte, però em va agradar i vaig decidir continuar aquell relat per veure a on em portaria. El vaig anar farcint: hi havia d'haver una noia, els havien de passar coses que els posessin a prova... Paral·lelament, la troballa que hi descric s'havia de contextualitzar, i vaig trobar que la història de Hatxepsut i Sen-en-Mut donava prou joc. Vaig investigar, llegir, buscar, imaginar, anotar dades. La novel·la prenia forma mentre l'estiu del 2006 anava passant. A mitjan setembre vaig donar-la per acabada. Després van venir les revisions, comptar amb una opinió experta, fer els canvis adients. Aquest 2013, amb el projecte ben definit, la Roser Segura n'ha fet la portada. El conte també el vaig escriure, però això, com diria Michael Ende, és una altra història.
.tif)
La reina faraó va néixer l'estiu del 2006, quan en vaig emprendre la redacció, sense saber que "allò" seria una novel·la. En realitat, buscava un conte infantil que parlés de l'amistat entre dos nens de classe social molt diferent. Havia de ser un projecte conjunt de la R., que l'havia d'il·lustrar, i meu, i per això vam muntar un argument bàsic entre totes dues, i de seguida em vaig bolcar en el text. Vam decidir situar-lo a l'Egipte faraònic; un dels nens havia de ser el fill del faraó. L'altre havia de ser per força el fill d'un treballador o un esclau. Vaig emprendre'n la primera redacció amb entusiasme, però el text se n'anava per les branques. Havia escrit set o vuit pàgines, i els dos protagonistes encara no es veien enlloc. En comptes d'això, em vaig trobar amb un arqueòleg que es vestia com els beduïns i un altre que portava sempre un barret colonial. No era el conte, però em va agradar i vaig decidir continuar aquell relat per veure a on em portaria. El vaig anar farcint: hi havia d'haver una noia, els havien de passar coses que els posessin a prova... Paral·lelament, la troballa que hi descric s'havia de contextualitzar, i vaig trobar que la història de Hatxepsut i Sen-en-Mut donava prou joc. Vaig investigar, llegir, buscar, imaginar, anotar dades. La novel·la prenia forma mentre l'estiu del 2006 anava passant. A mitjan setembre vaig donar-la per acabada. Després van venir les revisions, comptar amb una opinió experta, fer els canvis adients. Aquest 2013, amb el projecte ben definit, la Roser Segura n'ha fet la portada. El conte també el vaig escriure, però això, com diria Michael Ende, és una altra història.
Comentaris