Josep Pla va deixar escrit "(...) En aquest aspecte de la vida hi ha els amics, els coneguts i els saludats. Rarament he arribat a conegut. He format part del bloc dels saludats. Poca cosa més -vull dir que no crec que jo hagués pogut arribar a alguna cosa més". Jo crec que Pla era categòric tenint en compte que es referia a ell mateix, però jo no puc ser igualment categòrica amb les meves relacions socials. Si concedim el rang d'amics/amigues a persones molt pròximes, aquelles a qui se suposa una capacitat de sacrifici i d'entrega fora de tota qüestió, diré que d'amics homes en tinc dos, potser tres, i d'amigues dones no en dec tenir menys de cinc i més de deu. Aquests amics i amigues són aquells/aquelles que, si estàs anys sense veure'ls i un dia els truques o te'ls trobes, no et caldria buscar temes de conversa perquè l'afecte que ens tenim sempre en trobaria. La categoria coneguts és molt més àmplia: hi entren les persones de la feina, les "adquisicions" que anem fent per raó de les nostres activitats i a través de les coneixences, els veïns i veïnes, els pares i mares d'amics dels teus fills. A alguns els agafes afecte, a d'altres no i a un cert nombre (normalment reduït) fins arribaries a fer marrades i canvis de vorera per no trobar-te'ls. Els saludats: gent inconcreta, que també forma part de l'entorn laboral, o del barri, que veus sovint però amb qui no has tingut ocasió d'interaccionar. Persones amb qui et trobes al ple de l'Ajuntament, a la festa del barri, als passadissos del teu lloc de treball, a la biblioteca o al lloc on vas a estirar les cames tot sovint. T'hi acabes saludant perquè és normal, perquè te'ls trobes i en memoritzes la cara, perquè tots dos sou educats.
Pla només considerava aquestes tres categories de relació personal. Probablement no interaccionava gaire amb el seu entorn. Jo em trobo amb persones que ultrapassen aquests àmbits. Persones que no són amigues de l'ànima però amb qui comparteixes algun afany o amb qui tens coses en comú. Companys i companyes de feina a qui t'alegres de veure si has estat dies sense saber-ne res. Veïnes del barri per qui tens un cert afecte. Gent del teu entorn que t'encoratja amb el seu exemple o amb la seva sinceritat. Personatges que en algun moment t'han donat o a qui has donat un cop de mà sense anar més enllà.
Potser algun dia seré capaç de definir-les amb un mot. O potser el que importa no és saber definir aquestes relacions, sinó tenir-les. I cultivar-les.
Comentaris