Fa uns dies, es va presentar l'associació Xarxa d'Empresàries i Emprenedores Competents de l'Empordà, com a colofó d'un programa desenvolupat per l'Ajuntament de Figueres amb dos grups de dones. Un dels grups, el de les emprenedores, va presentar projectes i l'altre, el de les empresàries (del centre històric de la ciutat), aportava negocis que ja estaven en marxa. Al llarg del programa (pràcticament un curs lectiu), els van subministrar d'eines i sistemes de treball que van permetre aquella quarantena aproximada de dones optimitzar els seus recursos, millorar els processos i desenvolupar els projectes, alguns que ja s'havien començat a desenvolupar i els altres que només eren (bones) idees.
Una servidora es posiciona molt a favor d'aquesta idea de l'Àrea de Promoció Econòmica de l'Ajuntament. En els temps que corren, ajudar les persones valentes que arrisquen patrimonis, que s'endeuten i que tiren endavant el país alhora que es creen la seva pròpia feina i, de vegades, en donen a d'altri, és lloable i més que lloable, indispensable. Em permeto, però, de fer-hi observacions. Una, que no s'ha de quedar aquí el tema. Perquè hem ajudat quaranta persones, però són moltes més les que viuen (o fan la viu-viu, o intenten viure) de l'emprenedoria i del comerç. Dues, que l'acció hauria de potenciar tant homes com dones. Persones. Servidora coneix algun comerciant que s'hi deixa la pell, i és del centre històric o a tocar del centre històric, i és home, i agrairia un cop de mà ben donat (sense parlar de diners). Tres, que no tot el comerç de la ciutat es desenvolupa al rovell de l'ou. Hi ha molts empresaris i empresàries que s'esmercen cada dia per tirar endavant des del seu barri (i els centres dels barris queden a deu minuts a peu de la Rambla!). No tinc cap dubte que respondrien molt favorablement a una proposta d'aquestes característiques. Però en la planificació d'aquest Ajuntament, els barris no formen part de la "Ciutat dels Detalls" (i, per mostra, feu un cop d'ull al famós PAM que es debat, per dir-ho d'alguna manera, aquests dies: es parla molt de reurbanització, però no diu enlloc que executin obres senzilles i agraïdes com ara arreglar les voreres, per exemple del carrer Pujades o del carrer de la Jonquera ─tram plaça de les Patates-avinguda Perpinyà─ per esmentar-ne només dos que no són gens amables per no dir que estan completament deixats).
Quarta observació, el nom de la cosa. Per què Competents? Això dóna peu a pensar que les empresàries i emprenedores que no en formen part són incompetents (digueu-me malpensada!). Si vaig al diccionari, que és el que faig normalment en cas de dubte, el mot competent té diverses accepcions: 1. Que pertany a algú en virtut d'un dret (ex. competent a un tribunal), 2. Que es reconeix com a apte en una matèria, 3.Que té legalment el dret de decidir i 4. Que té competència en una matèria. Una de les empresàries, un cop utilitzades les eines d'anàlisi proporcionades durant les sessions del programa, va tancar el negoci i, pel que en van dir, ha iniciat un projecte d'emprenedoria nou. Segons una de les seves companyes de programa, deu ser, doncs, una empresària incompetent (vegeu l'entrevista d'El Punt Avui a Vanessa Folguera). Sincerament, com a antiga empresària (o emprenedora, tant li fa) que va haver de tancar, em sento molt dolguda amb aquest tipus d'apreciacions. Potser al programa que va permetre la creació d'aquesta Xarxa li va faltar dues matèries: contenció en el llenguatge i humilitat. Perquè, com va dir el filòsof, aquests temps són líquids i, segons la llei de la gravetat, tot el que puja, acaba baixant.
Comentaris
3) D’allò que no en tenim ni experiència ni coneixements, optem per no manifestar-nos.
4) Tal i com hem comentat anteriorment el nom de la xarxa deriva del nom del curs, que en aquest cas estava enfocat a desenvolupar competències que es requereixen i anar millorant contínuament per dur a terme la creació i desenvolupament de qualsevol projecte.
Per què “Competents”? perquè com a adjectiu que és, que acompanya a un substantiu, tal i com diu el diccionari de la llengua catalana, en les seves diferents accepcions un adjectiu 1.-es refereix a una qualitat d’una persona o cosa. 2.- En gramàtica, paraula que unida al substantiu serveix per qualificar-lo. D’aquí que entenguem que la definició del programa i de la xarxa no sigui per excloure a ningú que no hagi assistit al curs, sinó simplement per aconseguir que persones amb iniciatives, emprenedores de projectes futurs, desenvolupin les seves competències. I que, a mesura que facin camí, com qualsevol altre persona, les han de treballar (habilitats, coneixements, aptituds i actituds) en les seves vides laborals i personals.
En el seu bloc d’opinió cita l’entrevista d’una membre de la Xarxa. En qualsevol entrevista, hi ha la persona que parla, la que entrevista, la que transcriu..., com a mínim. D’alguna manera la informació d’una pregunta concreta, no va ser publicada de manera completa. Tal i com es llegeix, efectivament transmet un missatge que no correspon ni al pensament de la companya entrevistada ni a la intenció amb la qual es va expressar. Prova d’aquest fet és que a continuació de l’entrevista publicada el dia 11 d’octubre, l’emprenedora entrevistada va fer una nota aclaridora al seu facebook el dia 17 d’octubre, on deixava constància que hi havia una resposta que ella no havia dit ben bé com s’havia publicat i que, o no es va explicar bé o no la van interpretar correctament. En qualsevol cas, va aclarir que no considerava que ningú que tanqui un negoci sigui incompetent, i menys avui en dia amb la crisi mundial que hi ha.
Agraïm qualsevol crítica constructiva que es faci per millorar, però sincerament, ens ha sobtat que les apreciacions publicades siguin amb només part de la informació.
La convidem a tenir un intercanvi d’impressions amb nosaltres per a contrastar la informació de què pugui disposar en una propera ocasió, ja que, certament com diu, la contenció i humilitat són tant necessàries en el llenguatge que s’utilitza com en la informació que es publica.
En qualsevol cas, diuen que “cometre errors és d’humans i rectificar és de savis “.
Atentament,
XEC
Recentment ens han fet arribar unes observacions publicades en aquest bloc d’opinió i referents a l’emprenedoria de dones.
Ens agradaria adreçar-nos més personalment a vostè, però malauradament no sabem el seu nom ja que s’identifica com a “una servidora”.
Som de l’opinió que qualsevol iniciativa que permeti potenciar les capacitats de les persones per tal que aquests reverteixin en una millora, no només a títol individual si no també a nivell global, és una bona iniciativa. I si aquesta permet que el desenvolupament d’idees es tradueixin en fonts generadores de llocs de treball per a qui les desenvolupa però també, per a altres, que en una situació com l’actual, també puguin necessitar, és a més una iniciativa a tenir en compte com a exemple a seguir.
El dia 04 d’octubre es va presentar la Xarxa (que no l’Associació), amb el mateix nom que el curs, d’Emprenedores i Empresàries Competents, com a grup de dones que van participar en dos dels programes promoguts per l’Ajuntament de Figueres. Unes 17 al curs d’emprenedores i unes 12 al curs d’empresàries, que no arribaven en total a la trentena.
Un curs que va tenir una durada de tres mesos, des del dia 27 de gener al 27 d’abril del corrent, i no d’un curs lectiu, que sol anar des de mitjans de setembre fins a mitjans juny, o sigui, uns nou mesos.
Les eines i recursos que se’ns van facilitar ens van permetre conèixer i adonar-nos que, a més de les altres accepcions que indica el diccionari, competències són també el conjunt de coneixements, habilitats, aptituds i actituds, que podem tenir o que són necessàries per al desenvolupament personal i professional, laboral o empresarial –com es prefereixi–.
En aquest curs, vam valorar quines competències teníem i quines ens caldria millorar o potenciar per tal de poder dur a terme els nostres projectes individuals. Aquesta formació ha estat l’ inici d’un procés que, per ser complet, requereix voluntat i dedicació, en definitiva un esforç personal per finalitzar el treball d’optimització de recursos i desenvolupament dels projectes.
Seguint l’ordre de les seves observacions, voldríem comentar que:
1) segurament aquesta no ha estat la única iniciativa que s’hagi realitzat, que faciliti formació a persones, aturades o actives. Al llarg dels temps, s’han dut a terme d’altres accions en les que altres persones han gaudit d’una formació específica, dotant-les igualment de recursos o coneixements, per poder tirar en davant els seus projectes personals –sigui per aconseguir una feina, sigui per muntar una empresa–. No hem estat així, ni les úniques ni les primeres que hem assistit a una formació promoguda des d’un ens públic. Tenim constància que a hores d’ara també s’estan realitzant d’altres cursos als quals altres persones estan assistint.
2) En el nostre cas, l’acció anava dirigida a dones, tal com altres s’han adreçat a aturats, o a joves, etc., perquè des de la nostra experiència com a receptores d’un programa, entenem que en qualsevol acció que es realitzi, sigui des de l’àmbit públic o privat, des d’una acció formadora fins a una acció comercial, cal una segmentació prèvia, i això implica agrupar a un conjunt de persones que presenten uns trets comuns, per a una direcció més eficaç, i per tant, per optimitzar recursos i esforços. No creiem que aquesta segmentació hagi estat per excloure ningú, sinó simplement per agrupar.
Llegiu-ho en el seguent ordre si us plau: PRIMERA PART I (CONT)
Gràcies, XEC